GREC CLÀSSIC

GREC MODERN   La pronunciació del grec actual presenta més dígrafs que no pas l'antiga o l'escolar:

Webgrafia: Labyrinthus

ACCENTS DIACRÍTICS Iota Subscrita: La iota subscrita s'escriu sota vocal llarga en minúscula i no es pronuncia: ᾳ , ῃ , ῳ . En majúscules, en canvi, s'escriu tot seguit de la vocal llarga (adscrita) -ΑΙ, ΕΙ, ΟΙ / Αι, Ει, Οι-, però continua sent muda. Es tracta d'un arcaisme gràfic que indica un antic diftong el segon element del qual va deixar de pronunciar-se després de l'època clàssica. De tota manera és important fixar-s'hi perquè sovint és útil per distingir formes diferents (σοφ ί α nominatiu / σοφ ίᾳ datiu). Exemples de iota subscrita i adscrita: ᾠδή ἭΙΠΕΡ = ᾕπερ  ̔́Αιδης  Els Esperits: Els esperits són dos signes que apareixen al principi de tota paraula començada amb vocal o amb ρ. L'esperit suau (  ̓ ) és mut, mentre que l'esperit aspre (  ̔ ) marca una aspiració inicial, com la h anglesa o alemanya. És un fonema, ja que té valor distintiu: ὥ ρα 'estació de l'any, hora' / ὤ ρα 'cura'. L'esperit aspre es transc

DIFTONGS I DÍGRAFS La υ en diftong (o dígraf) no es pronuncia /ü/: αυ /au/ ευ /eu/ ου /u/

CONSONANTS • La sigma té dues formes d'escriptura: ς s'utilitza a final de mot i σ en les altres posicions. Per exemple: σοφ ό ς /sofós/. • γ davant consonant velar (=gutural: γ, κ, χ i ξ) es pronuncia /n/: ἄ γγελος /ángelos/,ἀ ν ά γκη /anánke/, ἐ γχειρε ῖ /enkheiréi/, σ ῦ ριγξ /sürinks/.

L'ALFABET GREC  

LES DECLINACIONS   El grec, no és igual que el llatí i les declinacions gregues, tampoc tot i que els romans aprengueren la gramàtica grega per a modificar-la i crear el seu propi alfabet i la seva gramàtica. Hi ha tres declinacions de cinc casos cada una. Els pronoms també es declinen.  Els casos de cada una de les declinacions, són com els de llatí però sense comptar l'ablatiu: nominatiu , vocatiu , acusatiu , genitiu i datiu . Cada un d'aquests casos correspon als complements que tenim en català tot i que el datiu pot tenir dos significats: CI o CC. Exemples de noms femenins: θεὰ, θεᾶς (ἡ) (alfa pura) , δόξα, δόξης (ἡ) (alfa mixta), ἀρετή, ἀρετῆς (ἡ) (en – h ) Exemples de noms masculins: ποιητής, ποιητοῦ (ὁ) , νεανίας, νεανίου (ὁ) Exemples de noms masculins o femenins: δοῦλος, δοῦλου (ὁ) , νῆσος, νῆσου (ἡ) Exemple de nom neutre: ῥόδον, ῥοδου (τό) * Exemples de temes allargats al nominatiu: λιμήν, λιμένος (ὁ)ˇ τριήρης, τριήρους (ἡ) ** Terminaci